JUSTÍCIA I DRET

Forma de Govern:

El govern de Roma s'organitzava a partir de tres institucions: Rei, senat i assemblees (comicis centuriats).

El rei posseïa amplis poders: militar, legislatiu, religiós; era electiu i amb caràcter vitalici.

El Senat, format pels pater familiars de les principals persones, assessoraven al rei en els principals assumptes.

Els comicis eren les assemblees en les quals participaven els patricis. Tenien certes competències legislatives i judicials, i elegien també al rei a proposta del Senat.

Els nostres drets descendeixen directament del Dret Romà.  

Ser advocat era la més noble de les professions, era l'únic camí per fer una carrera pública i ascendir en l'administració de l'Estat. 

Al principi els advocats no cobraven. A partir de Neròes es va considerar lícit y raonable que un advocat rebera una quantitat pels serveis prestats; encara que de forma privada ja feia temps que era comú que es recompensara a l'advocat pels seus servicis.

Claudio va fixar la màxima de la minuta d'un advocat en deu mil sestercis.

Valentiniano III va determinar els requisits i finalitat dels advocats. 

En Roma abundaven els advocats dolents, i com es normal els honoraris variaven d'acord amb la seua qualitat professional. Les pràctiques més utilitzades als judicis eren presentacions molt adornades i l'art de la retòrica. 

Els judicis celebrats al Foro, eren molt espectaculars i atreien molta gent. 

Demandat i demandant solien comparèixer amb les seues pitjors prendes de roba, demacrats i amb barba de diversos dies per commoure al jutge. 

Posteriorment els advocats s'associaren en col·legis. 

Els "causadici", eren els advocats que tenien la clientela més pobra, i rebien pels seus servicis algún regal.

Furtar i robar, eren delictes pertanyents a l'àmbit del dret privat, i era necessari tindre mitjans per fer comparèixer al delinqüent enfront a un tribunal i més quan aquest delinqüent era poderós.

Els delictes eren jutjats per jutges, però alguns delictes tenien jutges especials:

Els duoviri perduellionis per a la insurrecció, els quaestores paricidii per als assassinats.

La pena, poena, era fixada pel jusgador.

Uns funcionaris especials, els 3 viri nocturni s'ocupaven de les qüestions relacionades amb incendis nocturn, la “policia” de seguretat i vigilància d'execucions. 

La tortura sols podia aplicar-se als esclaus i la detenció preventiva era la norma general.

La pena capital era aplicable als delictes contemplats en la llei i a qui alterara la pau pública.

Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura, als lladres se'ls penjava i als incendiaris se'ls cremava vius.

En cas de robatori el lladre podia pagar una reparació satisfactòria, però si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau de la persona a qui li havia robat.
Existia el dret d'apel·lació, provocatio i l'indult corresponia al poble. Tipus especials d'indults: Qui s'agenollava enfront a un sacerdot de Júpiter no podia ser apal·leat en 24 hores i no podia entrar encadenat en la seua pròpia casa per tant devia estar deslligat.

El condemnat que en dirigir-se a una execució tenia un traspeu amb una Vestal (sacerdotessa romana), era perdonat. 

     

Les penes aplicades més freqüentement eren las multes i l'apaleament.

El dret Romà era un conjunt de normes jurídiques, principis i preceptes, que varen regir la vida del poble romà des que la petita aldea va ser fundada per Ròmul, primer llegendari i rei, el 21 d'abril de l'any 753 a. C, passant per la fase en què L'Imperi Romà va caure en el poder dels pobles bàrbars a partir de l'any: 476 a. C, formant-se a Espanya i a Itàlia, i a la Gàlia Meridional el Dret Romà- Bàrbar, que va regir la vida d'aquests pobles, agafant com a base els principis romans.