Quan Roma va emergir com una potència mundial, les dificultats de fer un calendari eren ben coneguts, però els romans van complicar la vida a causa de la seua superstició que fins i tot els nombres eren de mala sort. Per aquest motiu els seus mesos van ser 29 o 31 dies de durada, amb l'excepció de febrer, que va tenir 28 dies. No obstant açò, quatre mesos de 31 dies, set mesos de 29 dies, i un mes de 28 dies van sumar només 355 dies. Per tant, els romans van inventar un mes extra anomenat Mercedonius de 22 o 23 dies. Va ser afegida a cada dos any.
Fins i tot amb Mercedonius, el calendari romà finalment es va llunyar tant que Julio César, assessorat per l'astrònom Sosígenes, va ordenar una reforma radical. 46 a.C. es va fer 445 dies de llarg per decret imperial, amb el nou calendari es basava amb el pas de les estacions. Llavors l'any solar (amb el valor de 365 dies i 6 hores) es va prendre la base del calendari. Els mesos van ser 30 o 31 dies de durada, i per a cuidar de les 6 hores, cada quatre anys es va fer un any de 366 dies.
D'altra banda, César va decretar que l'inici de l'any seria l'1 de gener, en lloc del tradicional 1 de març, per a poder planejar les campanyes de l'any amb temps a causa de les Guerres Celtibéricas que s'estaven desenvolupant en la Península Ibèrica i els problemes que estava causant la conquesta i setge de Numància. Consta de 365 dies dividits en 12 mesos, excepte els anys de traspàs que tenen 366 dies, i afigen un dia addicional al mes de febrer. El calendari Juliano compte com a de traspàs un de cada quatre anys, fins i tot els seculars. Amb aquest calendari es comet un error de 3 dies cada 400 anys.
D'altra banda, César va decretar que l'inici de l'any seria l'1 de gener, en lloc del tradicional 1 de març, per a poder planejar les campanyes de l'any amb temps a causa de les Guerres Celtibéricas que s'estaven desenvolupant en la Península Ibèrica i els problemes que estava causant la conquesta i setge de Numància. Consta de 365 dies dividits en 12 mesos, excepte els anys de traspàs que tenen 366 dies, i afigen un dia addicional al mes de febrer. El calendari Juliano compte com a de traspàs un de cada quatre anys, fins i tot els seculars. Amb aquest calendari es comet un error de 3 dies cada 400 anys.
La manera d'explicar els dies va seguir la tradició romana fins que els visigots van introduir el costum de numerar els dies, que no seria oficial fins que la va adoptar Carlemany. No obstant açò, fins a ben entrada l'Edat Moderna, la manera de referir-se a un dia concret era al·ludint al sant que es commemorava.
La distribució dels mesos i dies en el món clàssic
Mártium (31 dies) -> mes de Mart, déu de la guerra
April (30) -> mes d'obertura de flors (per la primavera, en l'hemisferi nord)
Máium (31) -> mes de Maia, deessa de l'abundància
Júnium (30) -> mes de Juno, deessa de la llar i la família
Quintil (30) -> mes cinquè
Sextil (30) -> mes sisè
Septémber (30) -> mes setè
Octóber (31) -> mes vuitè
Novémber (30) -> mes novè
Decémber (31) -> mes desè
Januárium (31) -> mes de Jano, déu dels portals
Februárium (30) (31 en els anys bisiestos) -> mes de les fogueres purificatòries (februa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada