LLETRES DE L'ALFABET ROMÀ.
La romanització va aconseguir, per primera vegada, la unitat de les llengües indígenes en imposar-se el llatí com l'única oficial.
Els habitants del Betis van ser completament romanitzats oblidant el seu idioma gradualment.
La cultura romana es va propagar per mitjà de l'extensió de la llengua llatina i a través de la progressiva pèrdua de les llengües indígenes. Per tant, el procés de romanització va tenir una etapa de bilingüisme; la vida oficial es manifestava en llatí (documents, decrets, lleis, calendaris), mentre que en la vida privada dels indígenes era habitual l'ús de la seua pròpia llengua donant lloc a una situació de disglòssia. L'emperador Claudio va ordenar que no es podia concedir la ciutadania romana als qui no parlaren en llatí. Malgrat aquesta ordre les llengües indígenes es van continuar parlant durant tot el segle II, ja que s'han trobat inscripcions escrites amb caràcters llatins en llengua indígena.
Roma va crear escoles en les terres conquistades per a implantar la cultura romana. Aquestes van estar molt esteses, especialment en les regions més romanitzades, i en totes les colònies, municipis i ciutats de certa importància.
Si ens fixem en els factors que van influir en la romanització d'Hispània: l'exèrcit romà amb els seus soldats i suboficials, els mercaders i terratinents, i els funcionaris i empleats de l'administració romana. El llatí que van difondre els colons per la geografia d'Hispània va ser la varietat del llatí vulgar o col·loquial, no el llatí dels literats; aquest només s'ensenyava en les escoles. El llatí vulgar no era uniforme quant a l'ús, a causa de la diversa procedència dels colons i a les diferents regions on es van assentar.
A més del llatí patrimonial ensenyat als indígenes a través de la convivència amb els colons, el llatí de Hispania va rebre un llatí cultista per mitjà de l'ensenyament impartit en les escoles – on s'estudiava a Virgili, Horaci, etc. –, de la llengua usada per l'Estat en els documents administratius i del llatí emprat pel cristianisme, que va cooperar a la total llatinització de les províncies romanes.“ Però malgrat que el llatí ser un gran factor unificador en la Hispània romana poc a poc va patir influències de les diferents regions fins a arribar a formar idiomes particulars. És el cas del gallec, del català i del castellà entre punts unificadors del territori peninsular.
Us convidem a veure aquesta presentació on
trobem una breu explicació de l’evolució del llatí a llengües actuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada