PRESENTACIÓ

Mitjançant aquest blog, apropem l'herència romana als nostres alumnes, per tal que coneguen una mica més la nostra procedència, sent la romanització l'evolució de la prehistòria (paleolític, neolític i edat de bronce).

La romanització és el procès de transculturalització pel qual els pobles conquerits per l'Imperi Romà anaren adquirint les institucions, els costums i amb tot açò, la llengua dels dominadors.

ESTRUCTURA SOCIAL

Grups socials:  
La població de Roma s'estructurava segons la riquesa i els drets legals. Hi havia homes lliures i esclaus. 

Patricis i plebeus formaven el grup de ciutadans encara que amb diferents drets.

ACTIVITAT: Per completar un text i familiaritzar-se amb vocabulari de l'època. 

Els "patricis" eren els descendents dels fundadors de Roma i s'agrupaven en famílies amb un avantpassat comú.

Formaven una classe privilegiada, gràcies a què posseïen grans latifundis, i eren els únics ciutadans amb drets polítics.  

La plebe eren ciutadans que s'establiren a Roma després de la seua fundació i únicament posseïen drets civils.

Vivien de l'artesania i el comerç o petites propietats rurals.

Hi havia un petit nombre d'esclaus que realitzaven tot tipus de treballs.

Els esclaus pertanyien a un senyor o a l'Estat i no tenien cap dret.

A aquesta situació arribaren per naixement, delictes o com presoners de guerra.

OCI

Oci dels romans on PhotoPeach 

La societat romana estava dividida per diferents classes socials: en la part més alta amb més riqueses i més poder estaven els senadors, els terratinents i els cavallers i als nivells més baixos els esclaus, els libertos, els estrangers, la pleballa. 

Cada classe social tenien diferents diversions però totes compartien coses en comú, apreciaven molt l'oci, i ho usaven,  per a realitzar activitats divertides a més de socialitzar-se entre ells. Les activitats d'oci més comunes eren les festes religioses, els espectacles i altres celebracions típiques de la cultura romana

OCI I RELIGIÓ

Els romans tenien les seues pròpies festes i celebracions religioses i en, en elles, s'unia el culte religiós amb l'oci. Anem a veure algunes de les festes més representatives.

Les Saturnals equivalen al modern Nadal. Se celebraven del 17 al 23 de desembre i culminaven amb la celebració del Sol Invicte. Els esclaus tenien millor menjar, dies lliures i fins i tot en alguns casos s'intercanviaven el lloc amb els seus senyors. No es treballava, ni hi havia judicis, ni reunions de govern. La gent s'intercanviava regals i celebraven grans banquets públics i gratuïts en el fòrum.

Les Lupercales eren uns festejos molt antics en honor a la lloba que va alimentar a Ròmul i Reme i una espècie de déu Faune que protegia, purificava i donava fertilitat. Venia d'èpoques molt antigues, del ritu de pas dels joves caçadors, i els sacerdots eren adolescents nobles que corrien pels carrers mig despullats perseguint a la gent per a donar-li amb fuets de cuir.

Equiria era una festa en honor a Mart, que celebrava el començament de les campanyes militars i s'acompanyava de carreres de cavalls en el mateix Camp de Mart, una esplanada al nord de la muralla serviana on l'exèrcit acampava abans d'un triomf i on els joves s'exercitaven amb gimnàstica, carreres de cavalls i de carros.

Les festes de Bona Dea, que es feien el 4 de desembre, estaven relacionades amb la fertilitat, el poder de les dones, la curació i eren molt antigues. El més curiós és que es feien a casa d'un magistrat important i solament podien assistir les dones.

ESPECTACLES

Com hem vist, els magistrats organitzaven espectacles per al poble, que acudia a ells gratuïtament. Els favorits dels romans eren el circ, l'amfiteatre i el teatre. En cada edifici es feien diferents espectacles.

El circ era un espai ovalat, amb graderies, una arena central amb un mur en el mitjà. El circ Màxim de Roma mesurava mig quilòmetre i tenia cabuda para quasi 400.000 espectadors.

En el circ es feien carreres de carros, carreres a peu, exhibicions a cavall i lluites simulades entre els joves nobles.

L'amfiteatre era un gran edifici suaument ovalat, com dos teatres junts. Tenia graderies per als espectadors, una arena central i subterranis on s'amagaven animals, decorats i gladiadors. Els espectacles més típics de l'amfiteatre eren lluites de gladiadors, baralles de feres i simulacres de batalles navals.

El teatre no solament albergava obres serioses gregues, sinó que també era escenari d'obres més vulgars, com la manyaga i la pantomima, que eren les favorites del poble.

             CIRC     

     AMFITEATRE

              TEATRE   

OCI I POLÍTICA

A Roma la política a voltes es relacionava amb l'oci, com per exemple, en els triomfs que celebraven els generals victoriosos o en festes i banquets que pagaven els magistrats o els polítics que es presentaven a eleccions per a guanyar popularitat.

El triomf era una desfilada en el qual el general victoriós entrava amb el botí, els presoners i el seu exèrcit fent una processó pels carrers principals, perquè el poble poguera contemplar el producte de les seues conquestes i aclamar-ho. Era un motiu de festa i celebració popular.

A més, els magistrats, com els edils, organitzaven, en les dates de festes religioses, banquets i espectacles, pagats moltes vegades per ells mateixos. 

ELS BANYS

Una de les activitats d'oci que més agradaven als romans era anar a les termes. Es tractava de banys públics on hi havia a més de piscines de diferent temperatura, sales de massatge, saunes, jardins i espais per a la gimnàstica. Però el més important de les termes no era la higiene i cura del cos; sobretot eren espais per a relacionar-se.

OCI PRIVAT

Hem vist fins ara manifestacions d'oci i diversió públiques, fetes en els carrers i organitzades pels dirigents, però l'oci també es donava en el privat.

Per als romans, el sopar, que era el menjar que es feia en caure el sol, era motiu per a realitzar banquets, que, en les cases adinerades i en ocasions especials eren immensos, amb convidats, i menjars exquisits.

Beure en grup era una activitat d'oci que succeïa en tavernes, obertes al públic, en collegies, que eren germanors religioses o laborals i en bordell.

Les festes privades, a més, es feien en les cases amb motiu de noces, naixements i funerals.

Hem trobat un blog, que explica amb més detall les festivitats romanes més importants.  (clica i podràs accedir a l'enllaç)

JUSTÍCIA I DRET

Forma de Govern:

El govern de Roma s'organitzava a partir de tres institucions: Rei, senat i assemblees (comicis centuriats).

El rei posseïa amplis poders: militar, legislatiu, religiós; era electiu i amb caràcter vitalici.

El Senat, format pels pater familiars de les principals persones, assessoraven al rei en els principals assumptes.

Els comicis eren les assemblees en les quals participaven els patricis. Tenien certes competències legislatives i judicials, i elegien també al rei a proposta del Senat.

Els nostres drets descendeixen directament del Dret Romà.  

Ser advocat era la més noble de les professions, era l'únic camí per fer una carrera pública i ascendir en l'administració de l'Estat. 

Al principi els advocats no cobraven. A partir de Neròes es va considerar lícit y raonable que un advocat rebera una quantitat pels serveis prestats; encara que de forma privada ja feia temps que era comú que es recompensara a l'advocat pels seus servicis.

Claudio va fixar la màxima de la minuta d'un advocat en deu mil sestercis.

Valentiniano III va determinar els requisits i finalitat dels advocats. 

En Roma abundaven els advocats dolents, i com es normal els honoraris variaven d'acord amb la seua qualitat professional. Les pràctiques més utilitzades als judicis eren presentacions molt adornades i l'art de la retòrica. 

Els judicis celebrats al Foro, eren molt espectaculars i atreien molta gent. 

Demandat i demandant solien comparèixer amb les seues pitjors prendes de roba, demacrats i amb barba de diversos dies per commoure al jutge. 

Posteriorment els advocats s'associaren en col·legis. 

Els "causadici", eren els advocats que tenien la clientela més pobra, i rebien pels seus servicis algún regal.

Furtar i robar, eren delictes pertanyents a l'àmbit del dret privat, i era necessari tindre mitjans per fer comparèixer al delinqüent enfront a un tribunal i més quan aquest delinqüent era poderós.

Els delictes eren jutjats per jutges, però alguns delictes tenien jutges especials:

Els duoviri perduellionis per a la insurrecció, els quaestores paricidii per als assassinats.

La pena, poena, era fixada pel jusgador.

Uns funcionaris especials, els 3 viri nocturni s'ocupaven de les qüestions relacionades amb incendis nocturn, la “policia” de seguretat i vigilància d'execucions. 

La tortura sols podia aplicar-se als esclaus i la detenció preventiva era la norma general.

La pena capital era aplicable als delictes contemplats en la llei i a qui alterara la pau pública.

Als testimonis falsos se'ls llançava des d'una altura, als lladres se'ls penjava i als incendiaris se'ls cremava vius.

En cas de robatori el lladre podia pagar una reparació satisfactòria, però si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau de la persona a qui li havia robat.
Existia el dret d'apel·lació, provocatio i l'indult corresponia al poble. Tipus especials d'indults: Qui s'agenollava enfront a un sacerdot de Júpiter no podia ser apal·leat en 24 hores i no podia entrar encadenat en la seua pròpia casa per tant devia estar deslligat.

El condemnat que en dirigir-se a una execució tenia un traspeu amb una Vestal (sacerdotessa romana), era perdonat. 

     

Les penes aplicades més freqüentement eren las multes i l'apaleament.

El dret Romà era un conjunt de normes jurídiques, principis i preceptes, que varen regir la vida del poble romà des que la petita aldea va ser fundada per Ròmul, primer llegendari i rei, el 21 d'abril de l'any 753 a. C, passant per la fase en què L'Imperi Romà va caure en el poder dels pobles bàrbars a partir de l'any: 476 a. C, formant-se a Espanya i a Itàlia, i a la Gàlia Meridional el Dret Romà- Bàrbar, que va regir la vida d'aquests pobles, agafant com a base els principis romans.

ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL DE L'IMPERI

Administració territorial:

Des de la República els territoris conquistats van ser organitzats en: PROVÍNCIES

Al capdavant d'elles estava el governador o “procònsol” (després de ser cònsol)

• El procònsol organitzava el territori i s'encarregava d'explotar econòmicament la província ( extreia el màxim possible de riqueses d'aqueix territori)
• El procònsol tenia a les seues ordres a l'exèrcit.
• El procònsol també s'enriquia enormement Organiz

Amb Augusto, durant l'Imperi, les províncies es van dividir en dos tipus:

•  Províncies SENATORIALS.

            − Controlades pel Senat.
            − Pacífiques i molt romanitzades.
            − Exemple: Baetica.

• Províncies IMPERIALS.

           − Controlades per l'Emperador.
           − Conflictives i amb necessitat de tropes.
           − Dirigides per un LLEGAT imperial.
           − Exemple: Tarraconensis o Lusitania.

Diocleciano, a la fi del segle III va reorganitzar l'Imperi.

• Va dividir l'Imperi en dos: OCCIDENTAL. i ORIENTAL.
• Es van crear quatre PREFECTURES: les Galias, Itàlia, Iliria i Orient.
• Cada prefectura estava formada per DIÒCESI
• Les diòcesis estaven formades per PROVÍNCIES
• Exemples:

       − Hispània era una diòcesi que formava part de la Prefectura de la Gàl·lia, i estava                   formada per sis províncies.
       − La capital de la diòcesi hispana era Híspalis (Sevilla)

CALENDARI

Quan Roma va emergir com una potència mundial, les dificultats de fer un calendari eren ben coneguts, però els romans van complicar la vida a causa de la seua superstició que fins i tot els nombres eren de mala sort. Per aquest motiu els seus mesos van ser 29 o 31 dies de durada, amb l'excepció de febrer, que va tenir 28 dies. No obstant açò, quatre mesos de 31 dies, set mesos de 29 dies, i un mes de 28 dies van sumar només 355 dies. Per tant, els romans van inventar un mes extra anomenat Mercedonius de 22 o 23 dies. Va ser afegida a cada dos any.

Fins i tot amb Mercedonius, el calendari romà finalment es va llunyar tant que Julio César, assessorat per l'astrònom Sosígenes, va ordenar una reforma radical. 46 a.C. es va fer 445 dies de llarg per decret imperial, amb el nou calendari es basava amb el pas de les estacions. Llavors l'any solar (amb el valor de 365 dies i 6 hores) es va prendre la base del calendari. Els mesos van ser 30 o 31 dies de durada, i per a cuidar de les 6 hores, cada quatre anys es va fer un any de 366 dies. 

D'altra banda, César va decretar que l'inici de l'any seria  l'1 de gener, en lloc del tradicional 1 de març, per a poder planejar les campanyes de l'any amb temps a causa de les Guerres Celtibéricas que s'estaven desenvolupant en la Península Ibèrica i els problemes que estava causant la conquesta i setge de Numància. Consta de 365 dies dividits en 12 mesos, excepte els anys de traspàs que tenen 366 dies, i afigen un dia addicional al mes de febrer. El calendari Juliano compte com a de traspàs un de cada quatre anys, fins i tot els seculars. Amb aquest calendari es comet un error de 3 dies cada 400 anys.

La manera d'explicar els dies va seguir la tradició romana fins que els visigots van introduir el costum de numerar els dies, que no seria oficial fins que la va adoptar Carlemany. No obstant açò, fins a ben entrada l'Edat Moderna, la manera de referir-se a un dia concret era al·ludint al sant que es commemorava. 

La distribució dels mesos i dies en el món clàssic

Mártium (31 dies) -> mes de Mart, déu de la guerra

April (30) -> mes d'obertura de flors (per la primavera, en l'hemisferi nord)

Máium (31) -> mes de Maia, deessa de l'abundància

Júnium (30) -> mes de Juno, deessa de la llar i la família

Quintil (30) -> mes cinquè

Sextil (30) -> mes sisè

Septémber (30) -> mes setè

Octóber (31) -> mes vuitè

Novémber (30) -> mes novè

Decémber (31) -> mes desè

Januárium (31)  -> mes de Jano, déu dels portals

Februárium (30) (31 en els anys bisiestos) -> mes de les fogueres purificatòries (februa)

CONSTRUCCIÓ D'INFRAESTRUCTURES I OBRES PÚBLIQUES.

Aquesta imatge del mapa de la Península Ibèrica ens mostra on es construïren les principals rutes terrestres, les vies secundàries com camins no tan ben construïts, i finalment amb les línies amb fletxes ens mostren les rutes per mar, ja que era una forma de comerç.

Una de les infraestructures públiques més importants que ens han deixat els romans són les calçades: 

 

La xarxa de carreteres es va desenvolupar amb la finalitat pràctica i militar, perquè pretenia permetre a la legió una bona calçada per on marxar el més ràpid i còmode possible. 

Destacaven per la seua rectitud que acurtava el camí entre els pobles.

 

Una altra construcció pública important foren els aqüeductes: Els aqüeductes tenien la funció de transportar l'aigua en forma de flux continu des del lloc des d'on s'accedeix a ella de forma natural fins al punt del consum, a través d'un sistema o conjunt de sistemes acoplats. És una obra mestra d'enginyeria de l'Antiga Roma, encara hui dia es poden apreciar els gegantescs arcs.

Els temples romans que es troben a Espanya estàn bastant deteriorats, o només podem trobar la planta i l'inici de les columnes.

Únicament podien entrar els sacerdots; eren la casa dels Déus en cada ciutat; es pregava/ resava fora d'ells.

 

És una evolució del Temple Etrusc: s'edifica en lo alt d'un pòdium, amb un sol accés frontal amb una escalinata que comunica amb un pòrtic in antis de columnes que s'estenen per tot el perímetre o s'incorporen al mur. La cella -nau interior- habitualment és rectangular amb un altar per al Déu en forma de caixa fúnebre i coberta interior de fusta i exterior a dos aigües. 

 

  

Les termes romanes també tingueren una funció important, ja que eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Són els precursors de les modernes cases de banys, saunes i balnearis termals; representaven un dels principals llocs de trobada és a dir, constituïen un lloc d'oci i de sociabilització per a la societat romana.

 

Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d'aigua calenta o dotades de particulars dots curatius.

Els teatres al principi eren com ara els circs, es muntaven i es desmuntaven per l'ocasió. Es feien de fusta i un cop acabades les funcions es destruïen. 
Els romans ja miraven per la qualitat acústica a l'hora de construir els teatres, per tant procuraven que el teatre tingués la millor acústica possible.

Amb el temps, com totes les coses, els teatres també van desenvolupar unes característiques i elements propis. Aquests en són alguns:

- Un pati amb columnes situat darrere l'escenari

- Un escenari

- Un front escènic

- Seients més propers a l'escenari posats en forma circular

- Una orquestra situada davant l'escenari

- Uns passadissos laterals d'entrada a l'orquestra

- Una graderia

- Les entrades a la graderia

  
Els amfiteatres romans: 

Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra, el qual estava envoltat per tres nivells de graderies: en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat, el segon on seia la plebs romana, i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones i els que menys drets tenien.

 

L'arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. Als fonaments de les graderies hi havia diversos espais confinats on tancar-hi els gladiadors o les gàbies de les feres.

A l'amfiteatre se solien representar lluites entre gladiadors; lluites entre feres o la seua cacera i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital. 

Molt excepcionalment en alguns amfiteatres també tenien lloc petites batalles navals entre petits vaixells (dites naumàquia) omplint l'arena d'aigua.

Com a conclusió: La major part dels edificis públics que tenien com a objectiu el lleure, és a dir, els teatres, amfiteatres, circs i termes, els construïen les persones més riques de les ciutats, que pertanyien a l’ordo decurionum. Aconseguien tenir content al poble i a més, aconseguien prestigi i molta popularitat amb les seues actuacions.